El local del Sindicato permanecerá cerrado en agosto.

Durante el mes de agosto el local del Sindicato permanecerá cerrado. Para cualquier urgencia (despido, sanción, etc.) en agosto se puede contactar con la Junta a través del correo electrónico premia@cnt-ait.es

El lunes 2 de septiembre se reanudará de nuevo el horario habitual de apertura, permanencias y la actividad normal del Sindicato.
 
 

La Generalitat condenada por cesión ilegal y obligada a recontratarnos

Hace ya más de 2 años y medio que la Sección Sindical denunció por cesión ilegal de trabajadores al Departament de Territori i Sostenibilitat, CTTI (Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació), Informática El Corte Inglés (IECISA), Serikat y Cast Info. Hace ya más de 2 años que fuimos despedidos en jornada de Huelga convocada por la situación de cesión ilegal del personal informático y por la actitud represiva contra nuestra Sección Sindical, pero ahora nos llena de orgullo y satisfacción anunciar que HEMOS GANADO !!!



Tras la denuncia interpuesta en Diciembre de 2010, la alianza política-empresarial inició una campaña de acoso y derribo contra nuestra Sección Sindical pero no nos dejamos amedrentar y respondimos con firmeza, cantándoles las 40 durante la campaña electoral de las municipales de 2011 y preparando un calendario de acciones que empezaría con la Huelga del 20 al 28 de Junio.

Estos dos años han sido una demostración continua del amplio abanico de triquiñuelas y “errores” de los que dispone la mafia político-empresarial para dilatar un proceso judicial, podríamos destacar:
  • En total, media docena de aplazamientos, entre los que destacan:
    • El Juzgado no fue capaz de encontrar a CTTI (una empresa pública 100% propiedad de la Generalitat con un edificio de 7.000 metros cuadrados que costó 35 millones de euros).
    • En otro aplazamiento, el Juzgado no fue capaz de encontrar a Informática El Corte Inglés (como si se tratara de una pequeña empresa de venta ambulante).
  • El Juzgado “perdió” el acta judicial.
  • La primera sentencia… ¿Qué decir?  por ser educados diremos que un simio drogado lo hubiera hecho mejor.

Por fin y tras mucho esperar, en Enero del 2013 el TSJC ordenó repetir el juicio ya que consideraba que habíamos sido víctimas de una “grave indefensión, incongruencia omisiva, fallo corto, quebrantamiento de forma y pérdida del acta judicial”.

Ahora, el Juzgado Nº 1 de Barcelona, tras “solo” 3 nuevas modificaciones de fecha de juicio y con una nueva Jueza titular, ha condenado a todas las partes implicadas por tráfico ilegal de mano de obra y despido nulo por vulneración de derechos fundamentales (tutela judicial efectiva, derecho de huelga y libertad sindical) por lo que deben abonarnos los salarios de tramitación de estos 2 años, indemnizarnos económicamente por los daños ocasionados y permitirnos elegir a cuál de las empresas condenadas deseamos volver conservando la antigüedad.

Tras una lucha de 2 años y medio, seremos re-contratados como personal indefinido de la Generalitat de Catalunya, lo que supone una considerable mejora de nuestras condiciones de trabajo y un ahorro para las arcas públicas.

Esta sentencia demuestra como la privatización de los servicios informáticos y la posterior subcontratación ni reducía el gasto ni mejoraba el servicio como cacarearon en su momento, la realidad es que el servicio lo dábamos los trabajadores a las órdenes de la Generalitat, con todos los medios proporcionados por la Generalitat, mientras una cadena de subcontratas parásitas se enriquecían con dinero público sin aportar absolutamente nada. Los diferentes Governs han derrochado durante años millones de euros subcontratando informáticos pagando 3, 4 y 5 veces más de lo que cobraba el trabajador; una estrategia cuyo fin no era otro que el de mamonear, el de meter la pezuña en la caja y lucrarse tanto directa como indirectamente de las adjudicaciones públicas.

Y por último, animamos a los trabajadores del sector informático a perder el miedo para erradicar esta lacra que algunos llaman Outsourcing cuando simplemente se trata de proxenetismo empresarial. 

¡¡¡ FUERA SUBCONTRATAS DE LA GENERALITAT !!!


Extraido de http://cnt-agites.blogspot.com.es/

Valoració de les conseqüències per als treballadors de la fi de la ultraactivitat dels convenis col·lectius

La reforma laboral de 2012 introdueix en l’Art 86.3 de l’Estatut dels treballadors una modificació substancial del règim jurídic de la pròrroga o ultraactivitat del conveni col · lectiu fins aleshores vigent.
La nova redacció estableix que des de la denúncia (1) d’un conveni col · lectiu estatutari, aquest només mantindrà la seva vigència com a màxim un any, llevat que el mateix conveni tingui una clàusula específica que s’estableixi el contrari, a més de la introducció d’un arbitratge obligatori ( 2) per a la solució de discrepàncies un cop esgotat el procés negociador.

El preacord per la comissió de seguiment del II Acord per a l’ocupació i la negociació col·lectiva (AENC) sobre ultraactivitat dels convenis col·lectius, signat el passat 21 de maig per CEOE, CEPYME, CCOO i UGT, assenyalava la possibilitat d’arribar a acords específics sobre la pròrroga, fins i tot durant la fase de negociació del nou conveni. Això passaria quan una de les parts, sindicats o empresa, decideixi que la negociació està esgotada acudint a l’arbitratge, el laude tindrà la mateixa eficàcia jurídica que un conveni col·lectiu. Dit això ens podem trobar convenis que s’hagin prorrogat més enllà del 7 de juliol però que finalment se sotmetran a arbitratge.
El fet que finalitzi un conveni col · lectiu, pot produir efectes diferenciats. El primer seria que automàticament fora substituït per un àmbit superior, normalment passaria al d’àmbit estatal.

El segon i més perjudicial sens dubte seria que davant la pèrdua de les clàusules normatives, l’empresa pretengués rebaixar les condicions de treball, salari inclòs, al que regula l’Estatut dels Treballadors. Aquesta realitat existent ja en moltes empreses no deixa de ser irregular, ja que les condicions de treball pactades en convenis anteriors han passat a ser part del contracte de treball, és a dir, s’ha produït un procés de contractualització de les condicions, tant econòmiques com de les condicions regulades en el Conveni Col·lectiu, encara que aquest hagi perdut la vigència. Això s’explica de forma senzilla; ja que un conveni col·lectiu únicament pot ser substituït per un altre conveni, bé en el mateix àmbit, bé en àmbit superior. Caldria fer cas omís al que s’ ha publicat a la premsa i en certs cercles que pretenen donar per cert, la possibilitat de rebaixar les condicions a l’Estatut dels Treballadors. La possibilitat que ocorrin canvis hauria de passar llavors per la modificació substancial de les condicions de treball a través de l’Art 41 de l’Estatut dels Treballadors.

Una altra situació seria les contractacions realitzades una vegada decaigut el conveni col · lectiu, és aquí on l’empresa legalment podria degradar les condicions de treball fins a l’Estatut dels Treballadors. Això no deixa de ser una pràctica habitual en convenis col · lectius que discriminen doblement a les i els contractats eventuals, condicions de temporalitat i amb prou de per si, amb condicions tot pitjors de treball, més hores, irregularitat de la jornada, menor salari i prestacions socials . L’única forma de protegir els i les treballadores eventuals o de nova contractació serà la signatura d’un nou conveni d’empresa o centre de treball.
Sens dubte estem davant d’un canvi de les condicions de treball que van a exigir més conflictivitat a l’interior de les empreses, i menor en el conjunt dels sectors en decaure en la pràctica els convenis provincials.

És un moment propici per fer veure un model sindical seriós, coherent, i reivindicatiu, capaç de donar solucions i alternatives als problemes concrets en les empreses, com és el de la CNT, i això passa per la lluita quotidiana.
CNT, la teva eina de lluita. Organitza’t.

-Secretariat Permanent Comitè Confederal de CNT-
 -Secretària de Jurídica-

La CNT davant la fi de la ultraactivitat dels convenis

A favor dels drets, en contra de l’explotació

 
8 De Juliol, aquesta data no hauria de passar desapercebuda a cap / a treballador / a, ja que marca un abans i un després per als nostres drets laborals i les nostres condicions de vida. Dit d’una altra manera, el poder econòmic, -patronals-, i el poder polític, -governs i partits-, han clavat un altre cop dur a la classe obrera: els convenis col · lectius començaran a ser història, sobretot els provincials. La seva implantació i durada tenen data de caducitat.

Si ja les últimes reformes laborals -PSOE, PP- els buidaven de contingut, a partir d’aquest 8 de juliol del 2013 els empresaris podran deixar sense conveni a tots aquells sectors econòmics que considerin oportúaixí com obligar els treballadors a basar la seva relació laboral en funció d’un conveni d’àmbit superior (autonòmic o estatal) o de l’Estatut dels Treballadors, en cas de no existir conveni superior. Com més amunt el marc legal de l’activitat econòmica de l’empresa i més lluny del nostre lloc de treball, menys drets i salari per a nosaltres i més beneficis per als empresaris.
Els sindicats majoritaris i institucionals han tret el seu discurs, un discurs a mitges tintes per no dir complaent, el discurs del mal menor. Ens diuen que estan negociant, que hi haurà acord o que s’acudirà a l’arbitratge i als tribunals. És la seva manera de rentar-se la cara i evitar semblar responsables, alhora que sufoquen i controlen qualsevol tipus de resposta per part dels treballadors davant aquesta agressió.
¿Que han fet per denunciar aquesta agressió abans de ser implantada?
La veritat és que els treballadors cada vegada estem més indefensos i cada vegada som més vulnerables davant l’abús empresarial i les gairebé divines lleis del mercat.
Això és una tancada, 8 juliol Sant Fermí, però durarà més que uns pocs minuts durant 7 dies. Serà tots els dies durant molts anys per nosaltres i els nostres fills, i les cornades, que seran doloroses, no vindran d’animals amb quatre potes encara que sí amb cornamenta … Heus aquí la qüestió, els treballadors ¿farem a córrer sense rumb i amb por, o agafarem el toro per les banyes nos i plantándoles cara?
Aquesta nova situació ens recorda a un escenari social anterior al dels aclamats Pactes de la Moncloa. Fins aquell moment els treballadors buscàvem la negociació directa amb cada empresa per fixar les condicions del nostre treball en funció de dos paràmetres simples i reals: el treball realitzat i el benefici que s’obtenia amb aquest. Es pretenia fixar el salari i les millores de les condicions de treball en cada centre i en base a aquests dos simples criteris. Fa més de tres dècades els treballadors estàvem conscienciats i organitzats, exigíem drets, millores salarials i aspiràvem a canviar les coses. Per contenir i debilitar el moviment obrer orquestrar aquests Pactes de la Moncloa, als quals es van sumar tots aquells que deien defensar els treballadors, quan només volien seure a taula de l’amo per obtenir privilegis econòmics i polítics. Conseqüència d’aquella concertació va ser la pròrroga de les eleccions sindicals franquistes i la imposició dels convenis col · lectius, l’obligatorietat de fixar els salaris en base a l’IPC …, avui ens diuen que tot això ja no és necessari i tenen raó. 
Ja no necessiten contenir ni les reivindicacions ni el moviment obrer i els destorben els marcs legals per poder imposar lliurement les condicions de la nostra explotació.
Davant les agressions, no et resignis. Organitza’t i lluita.

-Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CNT-

Presentació de la CNT al Baix Maresme

QUÈ ÉS LA CNT?
"Propostes i alternatives davant la situació actual"


El proper dissabte dia 13 de juliol, a les 19 hores, hem preparat un acte al carrer, a la Plaça Ramon i Cajal del municipi veí del Masnou. A l'acte explicarem com ens organitzem i quines alternatives i propostes oferim des del nostre sindicat, per enfrontar la situació de crisi que estem vivint i que tant ens afecta com a treballadors/es.
Us hi esperem.